Desprès de passar mil i una aventures, al tornar a casa, mentre la seva mare l’acaronava, s’adonà que la veu més bonica no calia anar-la a buscar molt lluny. Per a ella, la veu més bonica, era la de la seva mare.Aquest és un breu resum del conte que la  senyoreta Aurora ens va explicar a l’hora del conte. Un cop narrat el conte vam iniciar una conversa sobre quina és per a nosaltres la veu més bonica. Després de vàries reflexions vam arribar a la conclusió que tots tenim una veu especial i és per això que l’hem de cuidar. Per poder entonar una bona veu és necessari respirar molt bé, des de la panxa i no pas inflant els pulmons i per tal que tots els alumnes ho entenguessin vam realitzar un joc. Tots teníem una muntanya de bocinets de paper que mitjançant una canya havíem de passar d’un costat a l’altre de la taula, això si, controlant molt bé com agafàvem l’aire. A uns ens va costar més que a uns altres, però seguirem practicant.