I ja tenim aquí la primera excursió del curs. Tots els esquirols estem ben emocionats i nerviosos esperant el gran dia.
El dia abans de l’excursió ja vam tenir la primera sorpresa. La Núria ens va portar a la classe una carta que havia deixat el carter per nosaltres. Era una carta del Salvador l’Explorador, on ens demanava que l’ajudéssim a buscar un tresor que feia molts i molts anys la banda dels Bandolers Malacara havien amagat a prop de la Masia d’Aubareda (on anàvem nosaltres d’excursió). I també ens va deixar un mapa amb una ruta marcada que ens portava fins on hi havia el tresor. A tothom ens va entusiasmar molt la idea de buscar un tresor, i vam començar a pensar quin material podríem agafar per ajudar-nos a trobar el tresor: lupes, prismàtics, pales, galledes…
I per fi arriba el gran dia. Comença l’aventura només al sortir de l’escola, que ja ens esperava l’autocar. Alguns de nosaltres era el primer cop que anàvem amb autocar!
I quan vam arribar a Aubareda, desprès d’esmorzar, vam treure el mapa del tresor i vam començar el camí. I pel camí, hem anat cantant la cançó de l’explorador (seguint la música Som els cavallers):
Som, som, som exploradors, dors, dors
i anem tots al bosc a buscar molts tresors
i anem tots al bosc a buscar molts tresors.
Atenció exploradors, anem tots junts cap al bosc!
El que no ens esperàvem és que, seguint el camí que teníem marcat en el mapa, ens vam anar trobant diferents pistes i proves que havíem d’anar superant. Cada una d’elles ens ajudava a ser més bons exploradors, parant atenció i desafiant reptes, per així poder trobar el tresor. I finalment, desprès de superar totes les proves, vam trobar el tresor: un cofre ple de monedes d’or de xocolata!
I així, amb el nostre tresor a sota el braç, vam tornar cap a Aubareda on vam gaudir de molts moments de joc lliure a la natura: vam jugar en una cabanya que vam trobar al bosc; ens vam construir els nostres vehicles amb pedres i troncs; vam fer diferents obres de Land Art amb els elements que vam trobar a la Natura; vam excavar i buscar molts més tresors; vam veure papallones, marietes, cucs, aranyes i formigues; vam córrer pel prat… En fi, vam passar un dia inventant-nos i fent mil i un jocs diferents, però tots ells molt
Els infants sempre haurien de tenir coses per explicar, coses viscudes, coses amb les que s’hagin emocionat… i això només passa quan tenen el temps suficient per jugar lliurement.
Si voleu veure que bé ens ho hem passat, cliqueu a la càmera!
