Poema de Tardor
Divendres, Octubre 28th, 2016
NO ERA A PUNT
Com una fulla poruga,
em reservo el capdamunt,
per viatjar no era a punt,
poc m'agrada aquesta muda.
He emprat el pensament
en paraules mentideres:
massa alls no són ni cebes,
massa cases ni són gent.
Però un vent, rabent, s'enfada
vol tombar-ho al daltabaix,
com empeny amb poca traça.
Em deslliuro per volar,
per mirar tota la vall
en un curt i dolç anar.