“Diu la llegenda que al Castell de Tous hi vivia una senyora capritxosa i llaminera, molt difícil d’acontentar, sobretot a l’hora de menjar. La bona taula era la seva perdició. Només volia exquisitats…”

Així comença la història que avui ens han contat en un petit teatre on cicle superior ens hem arreplegat.

Representacions, visites guiades i tallers de diverses qüestions, tot plegat una matí d’emocions.

Ens agrada el teatre, ens complau actuar i com no… noves històries contemplar.

Els alumnes de 5è i 6è vam assistir al Teatre Municipal de l'Ateneu Igualadí, amb la finalitat de veure una obra de teatre que formava part de la programació de la Mostra, la Fira de Teatre Infantil i Juvenil 2017.

L’obra s’anomenava 'Euria' (Pluja) de Markeliñe Compañia Teatro. Parlava del que ens passa quan alguna cosa o algú a qui estimem ja no hi és. De tot el temps que necessitem per entendre i acceptar que alguna cosa canvia.

A la representació, el protagonista Bo està trist per la pèrdua de M, la seva parella, i viu aferrat al seu record.

Aquest record es representa amb un paraigua d’ella al penjador de casa.

Tot canvia quan un dia Bo es troba al carrer un altre paraigua trencat i abandonat.

L’obra va ser original i divertida. Una bona experiència.

Aroa i Èlia

Hi havia una vegada un gosset que es deia Totó. Tenia el cap molt gran, rodó, blanc i bonic amb dos grans ulls blaus i dues orelletes negres. El seu cos estava cobert de pèls blancs, suaus   i calentons. Tenia la cua molt llarga i quatre potes curtetes. Era alegre i divertit, molt inquiet i juganer. Li agradava córrer i fer algun saltiró.

Però, sabeu quina era la seva distracció preferida? Xuclar i xuclar el seu gran xumet groc i cridar a la seva mareta per dir-li molt a poc a poquet:"To, to, to". La Mare Gossa hi anava sempre que la cridava, li llepava el cap, li pentinava els bigotis i li deia amorosa:"Totó, els gossets fan bub i no tenen xumet. Sembles un gos molt estrany". Al Totó no li importava. Fer bub no li agaradava, preferia dir to. Li agradava el seu xumet i córrer i fer saltirons.

Un dia, mentre el Totó dormia amb el seu xumet de color groc, el Pare Gos i la Mare Gossa van decidir que el Totó havia d'anar a l'escola. A l'escola dels gossos! L'endemà al matí, el Pare Gos i la Mare Gossa van dur al Totó a l'escola dels gossos. El Totó va estar molt content. Era una escola bonica.

Hi havia molts gossos. Tots eren amics seus i li deien contents:"Bub, bub, Totó. Bub, bub, Totó. Aquí tots t'estimem". El Totó va aprendre de seguida que els gossos fan bub i que no tenen xumet. El seu el guardaria i només el xuclaria quan se n'anés a dormir.