En aquesta pàgina trobareu les característiques generals dels infants de 3 anys pel que fa a la seva psicologia evolutiva. Llegiu-ho amb atenció i podreu ajudar els vostres fills en el seu desenvolupament personal, tant pel que fa a l’aprenentatge com com a persones.

Us animem a posar-ho en pràctica.

CARACTERÍSTIQUES  DELS INFANTS DE 3 ANYS

En aquest cicle de l’educació infantil, els infants han d’aprendre a utilitzar els diferents tipus de llenguatge per comunicar-se i expressar-se, descobrir les característiques físiques i socials de l’entorn més proper, anar-se formant una imatge positiva d’ells mateixos i dels altres i adquirir uns hàbits i normes de comportament que els portin cap una autonomia personal.

Pel que fa a desenvolupament psicomotor, els nens i nenes mostren, en aquesta edat, un total domini muscular de les articulacions. I consoliden l’equilibri estàtic i dinàmic. Avancen considerablement en l’adquisició d’habilitats motrius bàsiques que, de mica en mica, guanyaran en precisió i domini.

En referència al desenvolupament cognitiu, la construcció de la noció dels objectes i el coneixement de les relacions que entre ells s’estableixen, es realitzen encara des d’un nivell subjectiu: les coses son i han de ser  a la seva conveniència. Tendeixen a reaccionar emocionalment i les seves expressions comunicatives venen determinades per les pròpies vivències. Van consolidant els processos memorístics essent capaços de recordar coneixements que ja havien après anteriorment. Acostumen a ser molt curiosos i mostrar una actitud investigadora.

En aquesta edat el coneixement dels objectes ve donada per la seva manipulació.

Per mitjà del joc els nens i nenes imiten als adults, els agrada repetir accions que veuen en la vida quotidiana, és el que s’anomena joc simbòlic. De jugar solitàriament passen a jugar de forma cooperativa i aprenen a respectar pautes i normes. D’aquesta manera van apareixen habilitats més autònomes (com rentar-se la cara sols, menjar, cordar-se la roba, …) i actituds (agraïment, simpatia, …) que faran possibles relacions estables i afectives amb els altres.

En el llenguatge, es van perfeccionant les estructures d’expressió d’acord amb el pensament i utilitzen diferents tipus de llenguatge: verbal, plàstic i corporal, … per comunicar-se. Comencen a ajustar l’articulació i vocalització de forma coherent , augmenten  el lèxic i ja es veu el canvi de construcció de frases simples a altres més complexes. Neix la necessitat de ser escoltats i de parlar, encara que es manté, encara, una forta individualització.