Benvolgudes Mares i Pares:
Us fem arribar el "Conte de la Tardor" que hem explicat com introducció de la nova estació que ha arribat. Com sabeu, els vostres fills i filles, aprenen per mitjà del coneixement proper de l'entorn.
Una altra cosa que segur que sabeu és que les vostres filles i fills, els encanta que els expliquin contes. Per mitjà dels contes els motivem la seva pròpia imaginació, els desenvolupem l'observació de l'entorn, l'atenció i l'escolta activa.
Us deixem el conte per si vosaltres els hi voleu tornar a explicar a casa, ja us diem ara que els ha encantat!
"EL MAG DE LA TARDOR"
-Ai, que no arribo! Tan tranquil com estava prenent el sol…!
El mag de la tardor anava d'un cantó a l'altre. Semblava un sac de gemecs.
Anava tan de pressa que ni s'adonava que de la seva maleta, on duia totes les andròmines de la tardor, queien algunes fulles.
-Eh! Esperi! &endash;va cridar al maquinista -. Esperi un moment! No em deixi aquí!
I va pujar al tren fent una gran gambada.
-Crec que ho porto tot1 Espero no haver-me deixat l'aigua! Fa uns anys me'n vaig oblidar i…A veure, sí, aquí està!
Espera, espera una mica que encara no has de sortir…-va dir mentre mirava dins de la seva maleta.
-. Bé, dormiré una mica fins a la meva estació!
I el mag es va adormir.Piii! Piii! Un xiulet el va despertar. El maquinista anunciava que era la seva estació. Piiii! Piiiii!
-Ja vinc! Ja vinc! Va, anem per feina!
.I agafant la seva maleta va baixar del tren.Havia d'anar a repartir pels camps i per les ciutats totes les coses que portava dins de la maleta; havia de canviar el paisatge, refrescar l'ambient, abrigar els nens, regar el terra…i tot ho havia de fer ell sol.
-Uf! Quina calor que fa aquí? Caldrà solucionar-ho!
I en obrir la seva maleta va sortir el vent.
-Bé, ja comença a refrescar. Encara que…, però…, per aquí tenia…, a veure…, ah, sí! Aquest fred ajudarà el vent.
Va fer el camí que sempre feia i en arribar al camp es va aturar per observar com anava canviant.
-Això és el que més m'agrada!Va tornar a obrir la maleta i van sortir un munt d'esquirols que, corrents, es van enfilar als arbres fent caure una pila de fulles daurades.
El vent les escampava per terra i feia caure les que encara quedaven a les branques.
Colors vermellosos, groguencs i marrons acolorien el paisatge; un núvol ple d'aigua va regar-ho tot i va deixar una agradable olor a terra mullada.
-Què us sembla? &endash; va dir el mag-. Oi que és bonic?
-Eh! Mag! &endash; cridaven unes veuetes des de dins de la maleta-. I nosaltres, què?
Eren les fruites seques: les nous, les ametlles, les avellanes… Es queixaven perquè encara eren dins.-Si, ja ho sé! Ara ja podeu sortir. Correu! Pugeu als arbres! Enfileu-vos a les branques més altes i repartiu-vos pel terra.
El mag a la tardor va deixar el seu rastre pel camp.
Després va marxar cap a la ciutat i, allà per on passava, deixava boires, fulles, bufades de vent, pluja, fred…Va arribar en un parc on hi havia uns nens. En veure'ls va pensar que no aniria gens malament deixar algun bassal perquè els nens poguessin jugar-hi i va obrir la maleta, va agafar un núvol i el va prémer, una mica aquí i una mica allà.
Què més li faltava ara? Semblava que tot estava complet!, però encara quedaven coses dins de la maleta…
Es va dirigir cap a les cases dels nens, va obrir els armaris i els va omplir de jerseis, botes, paraigües…
-No podia oblidar-me d'això! &endash; va exclamar-.
Com gaudirien els nens si no els abrigo?I així el mag de la tardor va anar d'un lloc a un altre, obrint la seva maleta, traient els seus companys i deixant entre nosaltres la seva presència.
I catacric catacrac, el conte està acabat.
(Anireu trobant altres contes a l'apartat "Temes de Post" - "Contes" de la dreta d'aquest text)
